Ple municipal

Crisi a Junts pel poble?

El ple del passat dia 27 de març va passar sense pena ni glòria. L’ordre del dia, de contingut més aviat de tràmit, no feia preveure cap debat polític d’interès. L’expectació, una vegada més, consistia en veure les intervencions del públic en l’apartat de precs i preguntes. Com ja és habitual, els diversos promotors del grup independent JUNTS es va repartir les intervencions. Fins aquí, res de nou.

El que sí va cridar l’atenció i va ser motiu de comentaris un cop acabat el ple, va ser la no intervenció, crec que per primera vegada en tota la legislatura, d’en Lluís Soto, promotor i membre destacat dels Junts pel Poble.

Anècdota sense més transcendència?

Primer símptoma de crisi en el sí de JUNTS?

Aviat ho sabrem.

Presentació de l’Òscar Figuerola a Canet de Mar

He estat uns dies sens poder actualitzar el bloc i, avui que puc, el primer que s’imposa és fer referència a l’assistència, el passat dilluns dia 26 de mar, a l’acte de presentació del candidat d’Esquerra a l’alcaldia de Canet de Mar, l’Òscar Figuerola. A diferència de Calella, on ja fa vuit anys que Esquerra governa, a Canet som minoritaris, però la gran feina feta per l’Òscar com a regidor de Cultura, ens ha de permetre ser optimistes per donar el salt endavant que ha de permetre obtenir l’alcaldia al millor alcalde possible: l’Òscar Figuerola.

L’Òscar va ser presentat per la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, on va fer una molt interessant intervenció sobre la necessitat d’avançar en l’estat del benestar. Si hem aconseguit universalitzar el drets a l’ensenyament i a la sanitat, ara cal fer una passa decisiva en la universalització dels drets socials. La Carme Capdevila va destacar la importància dels Ajuntaments en l’aplicació d’aquestes polítiques d’ajut a la gent gran i les famílies, a les persones amb disminució i dependències, als immigrants, etc. etc., i que és voluntat del seu departament donar-hi el màxim suport possible.

Després va intervenir l’Òscar. Us en volia fer cinc cèntims, però he trobat que ja s’ha avançat el company Ivan Aranda de Canet, on ha penjat aquesta crònica impecable en el seu bloc.

La coral mediàtica de CiU

En el post anterior feia referència a que Esquerra no disposa de cap grup mediàtic que li doni suport. Ni teles, ni ràdios, ni diaris, ni tertulians. Només Internet i la feina ben feta.

Tot i que les declaracions d'en Xavier Vendrell han estat el detonant d’aquest hostilitat, jo diria que la cosa ja va començar el mateix diumenge durant el transcurs del Consell Nacional on hi va intervenir l’exconseller Joan Carretero. Vaig assistir al Consell Nacional i tot va transcórrer amb absoluta normalitat. Després dels informes del President del partit, en Josep-Lluís Carod-Rovira i del Secretari General Joan Puigcercós, va intervenir en Joan Carretero per exposar els punts fundacionals del corrent intern Reagrupament i per criticar l’estratègia política de la direcció d’Esquerra. Van seguir altres intervencions de consellers nacionals. Alguns compartien les tesis d’en Carretero i la majoria no hi estaven d’acord, però en totes les intervencions va destacar el “fair play” i la correcció més absoluta.

Doncs bé, només sortir del Consell Nacional i posar la ràdio del cotxe, ja vaig tenir la sensació que els periodistes havien assistit a un “altre” Consell Nacional. La intervenció del “dissident” Carretero era una gran oportunitat perquè la “coral mediàtica convergent” (1) comencés la croada contra Esquerra.
(1)Expressió utilitzada pel col•lectiu Joan Crexells a Tribuna Catalana.

Només van faltar les declaracions d’en Xavier Vendrell en un acte de les JERC, el mateix diumenge, perquè la “coral” al servei del Grup Godó, continués amb la croada. Un esforç considerable per criticar, ridiculitzar i burlar-se d’Esquerra. I tot per dissimular el seu nacionalisme de costellada i pa amb tomàquet.

A tota aquesta “coral” els recomanaria que es llegissin atentament el text de la Resolució que Esquerra presentarà aquest dijous al Parlament de Catalunya.



RESOLUCIÓ

”El Parlament de Catalunya constata que:

L’acord de gener de 2006 a la Moncloa va fer possible l’aprovació de l’Estatut vigent -que comportà la supressió dels eixos bàsics del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya- que tot i haver estat ratificat posteriorment pel poble de Catalunya en referèndum ha permès de fer una interpretació a la baixa i deslegitimadora per part de l’advocat de l’Estat i possiblement del Tribunal Constitucional. Si aquesta eventualitat negativa es produeix, la via autonomista quedarà en un atzucac i d’acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d’aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d’exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d’un Estat propi en el si de la Unió Europea”.

Jaume Puig a Calella

Dijous passat, en el Teatre Orfeó calellenc ple a vessar, vaig assistir a la presentació del candidat d’Esquerra a l’alcaldia de Calella, en Jaume Puig.

Va intervenir en primer lloc, l'alcalde Josep Basart, que després de dues legislatures ha decidit no tornar-se a presentar. En Basart, va destacar la gran dedicació d’en Jaume Puig com a regidor, que mai l’havia fallat en res i que la seva feina al front de les finances municipals havia estat exemplar. L’ajuntament de Calella ha passat en 8 anys, de gairebé fallida, a ser un dels ajuntament més sanejats de Catalunya i un referent per als municipis governats per Esquerra. Finalment, en Basart va manifestar la seva ferma convicció de que en Jaume Puig era el millor candidat, amb diferència, a l’alcaldia de Calella.

L’acte va continuar amb la intervenció del candidat, el qual va expressar emocionat, que no li havia estat fàcil prendre la decisió d’acceptar el repte, però que finalment i gràcies a la comprensió de la seva família, a les facilitats que en tot moment ha tingut de l’empresa on treballa i sobretot, pel suport rebut de la regidora Pilar Rocafort, que serà la número dos de la candidatura, li havia estat molt més fàcil.

Va tancar l’acte el Conseller de Governació Joan Puigcercós, que va fer un repàs exhaustiu de la actualitat política catalana. Va parlar-nos del Tribunal Constitucional i l’Estatut, de l’Estatut i el Pacte Mas-ZP, de l’aeroport i de les infraestructures, dels greus inconvenients de ser un país dependent, de la necessitat d’avançar cap a la independència, etc.etc., però si una cosa m’agradaria destacar de la seva intervenció és quan ens va recordar, ara que s’acosten les eleccions municipals, la necessitat de transmetre el missatge d’Esquerra mitjançant el “boca-orella”.

Esquerra no té cap televisió al darrera, ni cap ràdio, ni cap grup mediàtic, ni res que se li assembli, doncs tota aquesta parafernàlia mediàtica se la reparteix la sociovergència. A Esquerra ens queda Internet i la feina ben feta. Feina ben feta que hem de saber explicar a la societat per tal que ens faci confiança el proper dia 27 de maig. I això només s’aconsegueix si cada un de nosaltres es capaç d’explicar a tot el seu entorn la bona feina que Esquerra fa on governa. I Calella n’és un exemple paradigmàtic.

Estic convençut que en Jaume Puig serà el nou alcalde de Calella. Des de la secció local d’Esquerra de Sant Pol li desitgem la millor sort del món.

Perquè 11 regidors?

Existeix una certa confusió o dubte sobre si a Sant Pol li corresponen 11 o 13 regidors a les properes eleccions municipals. Segons l’article 179 del “Régimen Electoral General”, als municipis amb població compresa entre 5001 i 10000 habitants, els hi corresponen 13 regidors. I als municipis entre 2001 i 5000, 11 regidors.

Sant Pol de Mar, malgrat haver superat la xifra de 5000 habitants, li corresponen, per a les properes eleccions municipals, 11 regidors. I perquè? Doncs perquè la xifra d’habitants que s’utilitza és la darrera xifra oficial publicada per l’Instituo Nacional de Estadística.

La darrera dada publicada (02-01-2007) és la de la població a 1 de gener de 2006 i aquesta població és de 4773 habitants.

Acte presentació candidat

El passat divendres dia 16 de març, a la Sala Polivalent, es va celebrar l'acte de presentació del candidat. L'acte el va obrir el militant Toni Escandell, que va donar pas a la intervenció del diputat al Parlament i portaveu nacional de les JERC, en Pere Aragonès. La extraordinària intervenció d'en Pere va ser llargament aplaudida i tot seguit va ser el meu torn, en el qual vaig avançar algunes de les propostes del nostre programa electoral i on també vaig anunciar que l'Albert Font seria el número dos de la llista i la Maria Rosa Puig, la número tres.

Clicant aquí pots escoltar el discurs d'en Pere Aragonès. I aquí la meva intervenció.

Aquí l'arxiu pdf amb el text de la meva intervenció.

Imatges acte presentació

Fotografies: Pitu Estol

Toni Escandell

Pere Aragonès

Joan Arnés

Albert Font, Joan Arnés, Pere Aragonès i M Rosa Puig

Per escoltar el programa sencer

Si vols escoltar el programa sencer de la Xon Belmonte, Sant Pol a Tothora, has de seguir els passos següents:

1.- Entrar a radiolitoral.org









2.- Clicar sobre el logo ràdio a la carta.








3.- Clicar sobre St Pol a tothora 160307 (63,2 Mb)

Entrevista a Ràdio Litoral

Aquest divendres 16 de març, a les 12 del migdia, entrevista de la Xon Belmonte al candidat d'Esquerra, Joan Arnés, al programa Sant Pol a tothora.

Ràdio Litoral se sintonitza al 107.2 de la FM.

Aquí l’enllaç am la secció Ràdio a la carta, on s’hi poden trobar totes les gravacions dels programes en format mp3.

Sis candidats

En el post anterior em feia ressò de la constitució d’un nou partit independent a Sant Pol. L’aparició d’aquest grup d’independents ha posat punt i final als rumors d’aquests darrers mesos sobre com s’articularia tota l’oposició que ha fet pinya en contra del govern actual i de la seva proposta de Pla d’ordenació urbanística.

El PSC, com era lògic i natural, segueix el seu propi camí i ja han presentat la seva cap de llista, la Piedad Jiménez. D’altra banda, es confirma que en Tomás Bustamante serà el cap de llista del Partit Popular.

Així doncs, els sis candidats definitius són els següents:

CiU

Manuel Mombiela

ERC

Joan Arnés

PSC

Piedad Jiménez

ICV

David Bernal

PP

Tomás Bustamante

JUNTS

Joan Vigatà

Sis candidatures

El Punt del dia 9 de març es fa ressò de la constitució de Junts a Sant Pol o Junts per Sant Pol com a nova candidatura d’independents a les eleccions municipals del 27 de maig. S’ha confirmat el rumor que circulava, però ha causat sorpresa l’anunci de cap de llista. Segons aquesta notícia, encapçalarà el grup l’ex militant d’Unió i regidor del grup Som-hi, en Joan Vigatà. Aquesta decisió aniria en detriment de l’ex regidor d’Esquerra, en Pere Roura, que era el candidat que semblava tenir més opcions per a liderar aquesta nova formació.

Amb l’aparició de Junts a/per Sant Pol és clarifica una mica més el mapa de candidatures i si no hi ha sorpreses d’última hora, serà l’únic grup independent a les municipals d’enguany. Si es confirma que el PP també presentarà llista, tindríem les candidatures següents.

Convergència i Unió
Esquerra
Socialistes
Iniciativa
Partit Popular
Junts

Cartell acte presentació candidat

divendres 16 de març a les 20:30

Dia de la Dona a Sant Pol

L’any 2005, les dones de Sant Pol van instaurar la celebració del dia internacional de la Dona. Aquest any serà el tercer consecutiu d’aquesta celebració i la festa ja es pot considerar tot un èxit i plenament consolidada. Com cada any, la festa comença amb una cercavila des de la Plaça del Torrent Arrosser fins la Plaça de la Vila, amb l’acompanyament de la Big Band Valona.

Un cop a la Plaça de la Vila, l’alcalde Mombiela dirigeix la paraula al grup de dones i aquestes conviden l’alcalde i els assistents a un vermut. Tot seguit continua la cercavila fins el restaurant Gran Sol de la EUHT StPOL, on s’hi celebra un dinar de germanor.

Que per molts anys continuï la festa!

Aquí podeu veure les fotos de l’any passat i aquí les del 2005 ì tot seguit unes quantes fotos de la festa d’enguany. Les quatre últimes, cedides amablement per en Gol.

Dia Internacional de les Dones

Manifest del Dia de les Dones

Origen del 8 de Març

Dia de la Dona a Sant Pol

Joc net

Per segona vegada en pocs dies s’han repartit per Sant Pol anònims amb atacs personals al regidor de CiU, Ramon Llastarry. L’empresa que figurava com a signant dels anònims, ha negat que hi tingui res a veure. El regidor Llastarry i l’empresa ja s’han posat en contacte per denunciar-ho conjuntament i el jutge ha obert diligències per aclarir els fets. Ramon Llastarry, número dos a la llista de CiU, atribueix els escrits a la precampanya electoral ja que a les municipals del 2003 es va produir una situació similar.

Des d’Esquerra volem deixar constància del nostre suport i solidaritat al regidor Llastarry i denunciar aquesta pràctica covarda i antidemocràtica dels que emparant-se en l’anonimat no dubten en calumniar els adversaris polítics. A Esquerra estem pel joc net i pel debat honest i responsable de tots els diversos projectes que les diferents candidatures presentaran a les eleccions del mes de maig.

A Esquerra doncs, no ens trobareu en aquestes pràctiques i des d’aquest bloc fem una crida al “fair play” a totes les candidatures que es presentin a les properes municipals.

Ens faltes...tu!

El díptic de precampanya

Aristocràcia del funcionariat

Castes dominants

Un dels temes periodístics recurrents d’aquestes darrers mesos, és sens dubte el de l’aeroport del Prat i el de les rodalies Renfe. Són els exemples més clars i flagrants de la ineficàcia de l’administració central de l'estat en la gestió de grans infraestructures i de la resistència d'aquest poder central a cedir res en matèria tan decisiva pel desenvolupament de la nostra economia. Poc es pot afegir a tot el que s’ha dit i escrit sobre la qüestió, però ahir, escoltant una entrevista de Rac1 amb el Conseller de Governació Joan Puigcercós, vaig recordar un intervenció seva sobre el debat estatuari com a portaveu d’Esquerra al Congrés de Diputats, en la que resumia de forma clara i contundent el poder de l’alt funcionariat de l’estat espanyol i al conglomerat d’interessos que representen. Aquesta aristocràcia del funcionariat que a manera de casta dominant s’erigeix com el principal enemic de la descentralització de l’estat.

El discurs sencer d’en Puigcercós el podeu trobar aquí, però us en transcric un paràgraf que resumeix de manera impecable aquesta insostenible , injusta i esperpèntica situació.

“...La casta dominante que siempre ha mandado invoca a la unidad de España para mantener sus privilegios, son los privilegios de casta, esta especie de nomenclatura que tambien domina los resortes del poder del Estado, más allá de los politicos, más allá de los legisladores. No es de extrañar que esta aristocracia de la alta función pública del Estado, como los responsables de la Agencia Tributaria , del Tribunal Supremo, del Banco de España, de Aeropuertos Nacionales –y podriamos continuar- clamen contra la propuesta catalana, porque la descentralización puede acabar con un sistema que se basa en el privilegio, en este conglomerado de consultores, consultorias, asesores, bufetes, despachos y empresarios sin empresa, aquellos que con solo un teléfono movil y sin despacho han acumulado fortunas con su tráfico de influencias...”

Díptic

En el post anterior feia referència a la distribució d’un díptic de precampanya i posava l’enllaç per accedir-hi. Bé, ja haureu notat que no hi ha el tal enllaç. I no hi és, perquè encara no he aprés a pujar arxius pdf. Millor dit, encara no sé si els arxius pdf es poden pujar al bloc. Suposo que aviat ho sabré. Si mentrestant, algun lector ho sap, que m’ho expliqui i li agrairé de veritat. De moment, faré com l’amic Bernat Costas que és el candidat d’Esquerra a l’alcaldia de Tordera: escanejaré el díptic i el pujaré en un proper post.

Precampanya

De les campanyes electorals en sabem exactament totes les característiques, doncs estan regulades per la llei electoral. En sabem la durada, el que es pot i no es pot gastar en propaganda, el repartiment d’espais televisius, etc. etc. Fins i tot la distribució de fanals per a penjar cartells o les sales per a celebrar-hi mítings. Durant el parell de setmanes que acostumen a durar, tot està previst.

En canvi, el que no està previst ni regulat són les precampanyes electorals. Sovint no podem distingir el que és informació del que és propaganda i cada vegada hi ha maneres més sibil·lines de fer-nos arribar missatges, ja siguin directes o subliminals. Un exemple paradigmàtic d’aquesta praxis i que podria figurar en el llibre Guinness dels rècords, és el cas del candidat de CiU a l’Alcaldia de Barcelona, el convergent Xavier Trias, que porta tota la legislatura fent precampanya electoral. O millor dit encara, porta 8 anys menys 15 dies fent precampanya electoral. Les dues legislatures menys els quinze dies de la campanya electoral anterior.

Pel que respecte a l'Esquerra de Sant Pol i a les municipals del proper mes de maig, la precampanya podriem dir que "començarà" el dia 1 de març amb la distribució d’aquest díptic.