"La primera pintada referida a la passera va ser una com aquesta just la setmana anterior a les eleccions municipals".
dijous, 30 / agost / 2007
dimecres, 29 / agost / 2007
La mala fe de la plataforma
I no només ho tenen penjat al web de la Plataforma, sinó que a sobre ho han penjat expressament -i amb les mateixes falsedats- en un bloc del mateix nom, que he descobert fa poc i que podeu trobar aquí. Bloc, sigui dit de passada, insultant i de mal gust.
Amb el POUM derrotat, els de
I la darrera prova de l’actuació de mala fe i sense escrúpols per part de
La primera pintada referida a la passera va ser una com aquesta just la setmana anterior a les eleccions municipals. L’única objecció a la passera era de quin material s’havia de fer la barana.
Aquest projecte, que té el seu origen en el anys 90 i que va ser aprovat definitivament l’octubre del 2003 per 9 vots a favor i 2 en contra, no formava part de cap programa electoral. Durant les llargues i difícils negociacions per formar equip de govern, al tema de la passera mai s’hi va referir cap dels partits polítics participants. Mai va ser a sobre la taula. No hi havia problema, és a dir: PASSERA SÍ VALLES NO.
Un cop constituït l'acord de govern, on el grup independent junts n’ha quedat fora, tant la plataforma com el propi grup junts han evolucionat miraculosament del passera si valles no al passera no, I de manera sorollosa, barroera i bel·ligerant. Els plens municipals en són testimoni.
Crec que ja puc parlar, amb tota rotunditat i sense por d’equivocar-me, de:
diumenge, 26 / agost / 2007
Sorra i platges
Aquest dissabte he anat a esmorzar al Restaurant Les Garrofes, davant de la Llar d’infants, sota de les antenes i molt a prop de casa meva, al bell mig del barri dels Garrofers.
Mentre li feia una fotografies a la meva neta Carla, m’he adonat que estàvem asseguts just sota d’un parell de quadres que reprodueixen la platja de Sant Pol de quan encara els trens anaven a vapor. També els he fotografiat, doncs de cop i volta se m’han acumulat algunes reflexions sobre el tema de les platges.
I és que amb aquest tema de la sorra i les platges passa una mica com els afeccionats al futbol, que tots porten un entrenador a dintre seu. Allò de que tothom té la alineació ideal o allò altre de que el millor jugador és el que no ha jugat.
A Esquerra mateix, sense anar més lluny dèiem, en el programa electoral de les passades municipals, que reconstruiríem l’espigó per protegir les nostre platges. Però ho dèiem des del convenciment que allargant l’espigó del nàutic, es recuperen les platges de Pescadors i la platja de Sant Pol; i ara hem sabut que això no és així de clar i que potser el que caldria és eliminar aquest espigó, encara que això anés en detriment de la platja del nàutic. En tot cas també hem sabut que no és només actuant sobre aquest espigó que s’arreglaria la sorra de les platges, sinó que caldria fer altres actuacions simultàniament.
Amb el tema de l‘espigó ens hem equivocat i des d’aquí, per la part que em toca, demano disculpes, però no és menys cert que molta gent estava instal•lada en aquest error i molts encara hi estan. I aquest no és l’únic error i és molt fàcil fer-ne una prova. Jo ja l’he feta. Es tracta d’anar preguntant a qualsevol persona -no només pescadors i santpolencs de tota la vida-, si es capaç d’indicar-nos d’on venen els temporals de llevant; i no val a dir que venen de llevant, sinó que ens han de dir de quin indret de la platja ve el temporal. La majoria, si contesten ràpid, assenyalen el sud o el sud-oest. I si preguntéssim com desplacen la sorra els temporals, les respostes serien espectaculars.
Potser exagero una mica, però el que sí podem dir sense por d’equivocar-nos és que aquest tema de la sorra i les platges és molt i molt complex i ja fa més de 100 anys que dura. I si fos tan fàcil ja no tindríem problema. I aquí és on volia anar a parar. S’està estenent la idea que abans hi havia platja i ara no n’hi ha, com si fos un problema recent i no de tota la vida. I per demostrar-ho es fan servir fotografies antigues que en serien la prova.
La primera foto, a sota l’escrit i amb el peu Platja, seria una d’aquestes fotos i les dos següents, que són les que he vist avui a Les Garrofes, desmentirien aquesta tesi.
La foto amb el peu Platja 1 és una foto antiga i la foto amb el peu Platja 2 potser és un quadre o un dibuix, però diria que fet d’una foto o de la platja original. En definitiva, fa 80 o 90 anys ja teníem un problema: les platges no eren Copacabana precisament.
Les fotos queden penjades i de passada també hi penjo la meva neta Carla, de la qual n’estic orgullosíssim.
Mentre li feia una fotografies a la meva neta Carla, m’he adonat que estàvem asseguts just sota d’un parell de quadres que reprodueixen la platja de Sant Pol de quan encara els trens anaven a vapor. També els he fotografiat, doncs de cop i volta se m’han acumulat algunes reflexions sobre el tema de les platges.
I és que amb aquest tema de la sorra i les platges passa una mica com els afeccionats al futbol, que tots porten un entrenador a dintre seu. Allò de que tothom té la alineació ideal o allò altre de que el millor jugador és el que no ha jugat.
A Esquerra mateix, sense anar més lluny dèiem, en el programa electoral de les passades municipals, que reconstruiríem l’espigó per protegir les nostre platges. Però ho dèiem des del convenciment que allargant l’espigó del nàutic, es recuperen les platges de Pescadors i la platja de Sant Pol; i ara hem sabut que això no és així de clar i que potser el que caldria és eliminar aquest espigó, encara que això anés en detriment de la platja del nàutic. En tot cas també hem sabut que no és només actuant sobre aquest espigó que s’arreglaria la sorra de les platges, sinó que caldria fer altres actuacions simultàniament.
Amb el tema de l‘espigó ens hem equivocat i des d’aquí, per la part que em toca, demano disculpes, però no és menys cert que molta gent estava instal•lada en aquest error i molts encara hi estan. I aquest no és l’únic error i és molt fàcil fer-ne una prova. Jo ja l’he feta. Es tracta d’anar preguntant a qualsevol persona -no només pescadors i santpolencs de tota la vida-, si es capaç d’indicar-nos d’on venen els temporals de llevant; i no val a dir que venen de llevant, sinó que ens han de dir de quin indret de la platja ve el temporal. La majoria, si contesten ràpid, assenyalen el sud o el sud-oest. I si preguntéssim com desplacen la sorra els temporals, les respostes serien espectaculars.
Potser exagero una mica, però el que sí podem dir sense por d’equivocar-nos és que aquest tema de la sorra i les platges és molt i molt complex i ja fa més de 100 anys que dura. I si fos tan fàcil ja no tindríem problema. I aquí és on volia anar a parar. S’està estenent la idea que abans hi havia platja i ara no n’hi ha, com si fos un problema recent i no de tota la vida. I per demostrar-ho es fan servir fotografies antigues que en serien la prova.
La primera foto, a sota l’escrit i amb el peu Platja, seria una d’aquestes fotos i les dos següents, que són les que he vist avui a Les Garrofes, desmentirien aquesta tesi.
La foto amb el peu Platja 1 és una foto antiga i la foto amb el peu Platja 2 potser és un quadre o un dibuix, però diria que fet d’una foto o de la platja original. En definitiva, fa 80 o 90 anys ja teníem un problema: les platges no eren Copacabana precisament.
Les fotos queden penjades i de passada també hi penjo la meva neta Carla, de la qual n’estic orgullosíssim.
Per augmentar el tamany, cal clicar sobre les fotos.
Platja
Platja 1
Platja 2
Copacabana
Carla
divendres, 24 / agost / 2007
La berra
Dissabte passat, tot escoltant les havaneres del Firamar 2007, vaig fer un comentari sobre la berra d’un dels grups que actuaven i la meva sorpresa va ser comprovar com tres matrimonis amics, tots de Can Fanga, no sabien de que parlava. Desconeixien absolutament el significat de berra i que figuradament era el nom com es coneixia el contrabaix.
Vaig seguir insistint, doncs em semblava impossible que no en tinguessin cap referència i el màxim que un d’ells havia sentit era que la berra era el doble sis del joc del dòmino. I a sobre es pensaven que els hi estava prenent el pel. Sort que un amable espectador que va sentir la conversa va corroborar el que jo estava dient. Estàvem asseguts a la paret que dona a la teulada del Nàutic i diria que es tractava del Octavi Anoro, al qual li agraeixo l’ajuda.
Em va quedar el dubte de si era una paraula que sortia al diccionari o no. No hi havia pensat més, però avui he tingut ocasió de fer la prova de la berra a una parella d’uns 35 anys, i només els hi sonava del dòmino. I també són de Can Fanga.
Així doncs, he mirat el diccionari i he pogut comprovar que la paraula existeix, si bé sembla ser que s’ha d’escriure amb be baixa. O sigui amb uve com dirien els de Can Fanga.
Quina barra!
Per cert, barra és una altra paraula en perill d’extinció.
Des d’avui mateix agafo el públic compromís de no parlar mai més del contrabaix.
Per mí, sempre serà la berra/verra.
dimecres, 22 / agost / 2007
Alcalde accidental
Mai m'hagués pensat que amb un parell de mesos es poguessin acumular tantes experiències. Des d'una plàcida presa de possessió fins a exercir d'alcalde accidental, passant per uns quants tempestuosos plens ordinaris i extraordinaris amb temes tan diversos com l'aprovació del cartipàs municipal, l'aprovació dels pressupostos del 2007 i les retribucions dels regidors, entre molts altres temes, incloses les intervencions per defensar algunes propostes. Ah!, i l'estèril debat de la rehabilitació del front marítim, altrament dit "la passera".
Del tema passera ja tindrem ocasió de parlar-ne, però el que m'interessa destacar avui és l'experiència de l'alcaldia accidental. Sempre havia cregut que d'aquest càrrec se'n deia alcalde en funcions, però la realitat és que a tots els efectes i en tota la documentació, el nom oficial és el d'alcalde accidental.
I pel que fa al càrrec, doncs res d'especial, si no fos per l'oportunitat de viure molt de prop la quantitat de burocràcia que genera l'administració local en contrast amb el món de l'empresa privada. I pel que fa a la qüestió protocol·lària, m'ha tocat intervenir en els actes del FIRAMAR 2007, amb el cinquè festival d'havaneres organitzat per la Penya Xíndries, la inauguració de la caseta del motor, restaurada sota l'impuls de l'Associació A Tot Drap i la benvinguda al rei Neptú, organitzada pel Grup Llebeig.
Com que algú m'ha comentat que qui m'escrivia els discursos i que si els discurs de la inauguració de la caseta del motor era partidista, aprofito l'avinentesa per dir que els escrits són meus i si són partidistes, doncs vosaltres mateixos.
Aquí teniu la intervenció al festival d'Havaneres, aquí el de la caseta del motor i aquí el de la benvinguda al rei Neptú.
Del tema passera ja tindrem ocasió de parlar-ne, però el que m'interessa destacar avui és l'experiència de l'alcaldia accidental. Sempre havia cregut que d'aquest càrrec se'n deia alcalde en funcions, però la realitat és que a tots els efectes i en tota la documentació, el nom oficial és el d'alcalde accidental.
I pel que fa al càrrec, doncs res d'especial, si no fos per l'oportunitat de viure molt de prop la quantitat de burocràcia que genera l'administració local en contrast amb el món de l'empresa privada. I pel que fa a la qüestió protocol·lària, m'ha tocat intervenir en els actes del FIRAMAR 2007, amb el cinquè festival d'havaneres organitzat per la Penya Xíndries, la inauguració de la caseta del motor, restaurada sota l'impuls de l'Associació A Tot Drap i la benvinguda al rei Neptú, organitzada pel Grup Llebeig.
Com que algú m'ha comentat que qui m'escrivia els discursos i que si els discurs de la inauguració de la caseta del motor era partidista, aprofito l'avinentesa per dir que els escrits són meus i si són partidistes, doncs vosaltres mateixos.
Aquí teniu la intervenció al festival d'Havaneres, aquí el de la caseta del motor i aquí el de la benvinguda al rei Neptú.
dilluns, 20 / agost / 2007
Armari reversible
A finals de juny escrivia que me’n tornava a l’armari. Acabava de prometre el càrrec de regidor i deixava enrere la ressaca electoral. Deia que començava la feina de debò i que tocava treballar. La veritat és que tinc molta més feina del que em pensava i molt diferent de com me la imaginava. Però la feina em comença a agradar i tinc l’esperança que podrem fer una bona labor de govern. Els comentaris d’alguns col·legues blocaires m’han fet reflexionar sobre la possibilitat de continuar mantenint viu el bloc i he decidit mantenir-lo viu. Però això sí, m’autoimposo el compromís de no ser-ne excessivament “esclau”. Així doncs, actualitzaré el bloc sense cap regularitat preestablerta i de manera totalment arbitrària i discrecional. Fins aviat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
