El passat dia 20 d’agost i desprès de gairebé dos mesos d’aturada, vaig decidir la reactivació del bloc. Deia que m’ho agafaria en calma, que no en volia ser excessivament “esclau” i que l’actualitzaria sense cap regularitat establerta. I així vaig reprendre la meva activitat blocaire. Activitat que ja acumula més de dos anys d’antiguitat. Dos anys i mai m’havia trobat amb una experiència com la que ha generat el post titulat la mala fe de la plataforma, publicat el passat dia 29 d’agost.
Els posts, que és com s’anomenen els articles que es pengen als blocs, tenen un procés d’elaboració molt curiós. A vegades s’escriuen en directe, a vegades es guarden com a esborrany durant uns dies i així anar-los polint i a vegades et ronden pel cap durant dies i dies fins que trobes el moment d’escriure’l i de penjar-lo. I també passa que tens dies molt “productius” i dies que res t’inspira. I si es vol acabar d’arrodonir la feina, cal afegir-hi els enllaços, o les fotos, o els vídeos, ...
El post de marres doncs, feia dies que em rondava pel cap. Concretament des de que vaig veure la pintada actual de la riera. Pintada que em recordava la que va aparèixer abans de les eleccions municipals. No sabia com titular el post, quan de sobte vaig recordar que el passat mes de maig vaig penjar un altre post titulat la bona fe de la plataforma. El títol doncs, estava cantat.
El que no estava cantat eren les reaccions posteriors. He rellegit el post unes quantes vegades i crec sincerament que no n’hi ha per tant. D’acord que no sóc la persona més indicada per jutjar-ho, però si feu un petit exercici d’objectivitat i llegiu el post tranquil·lament i sense pressa, crec que podreu arribar a la conclusió que la resposta ha estat desproporcionada.
Aquest escrit seria una prova de que amb els posts passa el que passa. L’he titulat tots els insults catalans i desprès de quatre llargs paràgrafs encara no he dit res dels insults. El que he dit però, ho havia de dir i ara ja podem parlar dels insults.
I que passa amb els insults? Doncs que llegint tots els insults que van apareixent al Fòrum de la Plataforma Sant Pol un poble, he recordat el treball realitzat per un pioner i referent de la bloquesfera catalana, el blocaire Toni Ibàñez, autor dels blocs tdq, entrellum i a ranvespre, que anys enrera va fer un recull de tots els insults catalans.
El repertori d’insults que apareix en el Fòrum i també en els comentaris d’aquest bloc, confirmarien les tesis de’n Toni Ibàñez, quan diu: el primer que s’aprèn d’una llengua són les paraules golleres. INSULTAR ÉS TOT UN ART. No insulta qui vol, sinó qui pot. Els insults en català han estat força abandonats i sovint substituïts per castellanismes, patint així un greu empobriment d’allò més lamentable.
Us deixo aquí la pàgina amb la llista de tots els insults catalans recollits per en Toni Ibàñez.
MÉS LINKS SOBRE INSULTS.
Clicant aquí accedireu a les 100 maneres de dir puta en català. Clicant aquí accediu al insult insuls. Aquí als insults en 100 llengües distintes. Aquí als insults en castellà, on també hi ha un seguit de pàgines relacionades amb els insults, com ara:
Generadores de insultos
http://www.hollis.co.uk/john/insults2.html
Generador de insultos shakespiriano
http://www.pangloss.com/seidel/Shaker/index.html?
Virtual insults (ofensas en forma de postales):
http://peoresnada.com/postman/ng_insults.shtml
http://wwwtower.org/insult/
foro dedicado a insultos
http://www.commm.com Un Diccionario alternativo del español, en inglés, en català, con argot y algunos insultos.
http://www.notam.uio.no/~hcholm/altlang/ht/Spanish.html
http://www.notam02.no/~hcholm/altlang/ht/Catalan.html
I aquí s'explica l'origen d'aquest insult visual:
