Recordem que un dels moments més emotius viscuts darrerament a Sant Pol, va produir-se quan una gran quantitat de santpolencs, sense distinció de partit ni de classe social, van desplaçar-se fins la ciutat aragonesa d’Osca, per acompanyar i fer costat a l’alcalde Mombiela i família, en els funerals per la seva malaguanyada filla. Encara se’m posa la pell de gallina només de pensar-hi.
Recordem també, que tots els santpolencs som coneixedors i respectuosos dels moments difícils pels quals passa l‘alcalde Mombiela amb la malaltia de la seva esposa. Doncs bé, l’oposició no ha tingut cap mena d’escrúpol en utilitzar aquesta circumstància per atacar l’alcalde en el darrer Ple extraordinari.
Si la proposta d’acord que presentaven per a la seva aprovació els tres regidors de JUNTS, ja mereixeria per si mateixa ser portada al jutjat de guàrdia, ja em direu quin tractament mereixeria la intervenció que va tenir el regidor Abad i que podem escoltar en la gravació del Ple.
La gravació dura exactament un minut. Un minut per cobrir-se de glòria. Aquí teniu el tall de veu: parla el regidor Abad del partit JUNTS per Sant Pol.
aquí:
O aquí:
http://www.goear.com/listen.php?v=210b5f8
En aquesta deriva que deia més amunt, Junts per Sant pol no navega sol, sinó que ho fa en companyia de la regidora socialista. I aquest partit que ara s’anomena JUNTS i que abans es deia SOM-HI, comença a assemblar-se al resultat dels experiments del Dr. Frankenstein, que a partir de les restes de cadàvers va crear el monstre que tots coneixem i que va escapar-se al seu control. Monstre que es caracteritza pel seu cap rectangular i farcit de ferros.
Aquí teniu la foto i també el trailer de la primera versió del 1931:
El regidor Vigatà, a la manera del Dr. Frankenstein i a partir de les restes d’altres partits, ha anat construint una criatura que ja se li comença a escapar de les mans. Aquesta criatura s’està convertint en una mena de monstre, però a diferència de l’altre, aquest es caracteritza per tenir tres caps. El del seu creador, el del seu regidor més actiu i el de la regidora socialista que “de facto” ja es comporta com un més de JUNTS per Sant Pol. El monstre, si no s’hi posa remei, podria acabar sent una cosa com aquesta:
Bé, bromes a banda, ara podem seguir amb un altre deliciós tall de veu on es posen de manifest els efectes de la deriva.
Només són 20 segons, però deu-n’hi do quina perla.
Aquí:
O aquí:
http://www.goear.com/listen.php?v=309fa9a
Amb aquesta declaració de principis no és d’estranyar que en el transcurs del ple li qüestionessin a la secretària els aspectes jurídics del Ple i la manera de plantejar les votacions. Van forçar la interrupció del Ple i la regidora socialista va protagonitzar un lamentable espectacle, fent com una mena de teleconferència amb el assessors jurídics del PSC, per acabar finalment fent el ridícul més espantós. La secretària, com era lògic, tenia raó i la reacció de l’oposició, a la represa del Ple, va ser la d’aixecar-se i abandonar-lo. Patètic!
Aquí teniu el tall de veu del regidor Vigatà argumentant l’abandó del Ple extraordinari.
Aquí:
O aquí:
http://www.goear.com/listen.php?v=f5db73a
I aquí un altre tall de veu, en aquest cas del regidor Llastarry de l’Equip de Govern, fent al·lusió al comportament de la regidora de l’oposició.
Aquí:
O aquí:
http://www.goear.com/listen.php?v=bcc4478
Després de l’espectacle protagonitzat pels regidors Abad i Vigatà del Grup JUNTS i el de la ciudadana Jiménez per part dels socialistes, si aquest partits volen recuperar una mínima credibilitat i reconduir la seva oposició al Govern per la via de la lleialtat democràtica, s’haurien de plantejar -molt seriosament- demanar la seva dimissió irrevocable.
Sant Pol ho agrairia i per higiene democràtica és absolutament necessari.
Afegir només que si algú pensés que els talls de veu podrien estar fora de context, pot consultar la gravació sencera a la pàgina de ràdiolitoral, secció de ràdio a la carta. Per excés de pes no és possible penjar-ho aquí.
Agrair la feina de recopilar els talls de veu al company Garrofaire (veterà blocaire en stand by) i també enllaçar-vos aquí uns posts de les passades eleccions municipals, on la mítica blocaire Mireia ja es feia ressò de com les gasten els de JUNTS per Sant Pol en la sèrie agrupada sota el títol de “el carlitos a Sant Pol” .
Que l’any 2008 ens condueixi pels camins del “fair play” a l’hora de fer política municipal.
Feliç





